Què és Affectus?

Affectus és una proposta orgànica que sorgeix del nostre encontre; un intent de viure la relació d’una manera segura, afectuosa i respectuosa, on sentir plaer i goig. És una aventura que neix de la nostra història personal i conjunta. Busquem compartir el nostre bagatge, el nostre coneixement i la nostra manera singular d’arribar fins aquí: a una millor relació amb nosaltres mateixos i amb l’altra persona.

Partim fonamentalment de dues tradicions:

Una és la psicodinàmica (creada per Freud) que posa en el seu centre de mira l’individu. Segons aquesta tradició el nostre pas per les fases inicials del desenvolupament psicoemocional ens deixa carències. La teràpia s’encarrega de posar llum sobre aquesta realitat descobrint les defenses creades per l’individu per tal de superar aquestes dificultats. Aquestes defenses són de caràcter cognitiu, emocional i corporal.

En el seu moment foren necessàries per poder seguir endavant; en canvi, amb el pas del temps poden començar a ser més molestes que funcionals i provocar que la persona entri en crisi. Obrint la possibilitat a revisar-se.

La Integració Psico-corporal (creada per el psicòleg Marc Costa) s’emmarca en concret dins la vessant introduïda per Wilhelm Reich, on la dimensió corporal és el focus tant en el procés defensiu com en el terapèutic. Així doncs, des d’aquest prisma, les ferides de la infància afecten als nostre pensaments, a les nostres emocions i al nostre cos. Cada procés individual haurà de determinar quin és l’itinerari apropiat per sanar aquests ferides tant com es pugui i recuperar la integritat de la persona.

L’altra és la sistèmica, posterior a nivell històric a la psicodinàmica, i hereva de les limitacions d’aquesta. La tradició sistèmica considera que posar la mirada en l’individu és reduccionista. Els problemes sorgeixen en entorns socials i per això, s’han d’abordar des de la globalitat dels sistemes socials: la parella, la família, l’escola, la feina, etc. Com que un dels més importants és la família, el principal representant d’aquesta tradició és la teràpia familiar. Hi ha unitats familiars que són funcionals i altres que no. Aquestes últimes presenten problemes en forma de patologies dels seus membres i/o de dinàmiques relacionals negatives. La teràpia buscarà les vies per ampliar les mirades particulars i introduir els canvis necessaris perquè el sistema torni a la funcionalitat.

Per nosaltres són dos camins complementaris: un des del coneixement individual per tenir més consciència de què, com pensem, sentim i actuem. I l’altre com ens relacionem amb el nostre entorn.